Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas


Deixa un comentari

Fra Vigeland til Vigeland (1:2)

Vigelandsparken

Frognerparken a vista d’ocell

Divendres Sant vaig estar a un d’eixos llocs que no pots deixar de visitar quan vens a Oslo: El Parc Frogner (Frognerparken). Concretament l’atracció principal és la zona on es troben les escultures de Gustav Vigeland i que, de fet, fan que el parc siga més conegut com a parc Vigeland (Vigelandsparken) o parc de les escultures.

I la veritat és que era inevitable que el parc acabara anomenant-se “de les escultures”: més de 200 obres en bronze i granit que representen el pas del temps i les diferents emocions que integren l‘ànima de l’esser humà. Tota una declaració d’intencions per part de l’artista. De fet es pot dir que aquesta és l’obra d’una vida: l’escultor va acordar amb l’ajuntament d’Oslo que donaria tota la seva obra a la ciutat a canvi de que l’ajuntament -que anava a assolar l’edifici on treballava Vigeland- li construirà una nova vivenda/taller que després passara a ser museu.

Originalment, el lloc on es situa el parc era una finca privada que l’ajuntament d’Oslo va comprar a finals del s. XIX per a garantir el territori necessari per a l’expansió de la ciutat. D’aquesta finca, la qual ja contenia un jardí d’estil romàntic, es va decidir fer un parc públic recreatiu i per a practicar esport. Ací es va localitzar l’Exhibició del Jubileu de 1914 on es celebrava el centenari de la seua constitució (sí senyors, estos noruecs es gasten una carta magna de 200 anys de vida, igualet que la intocabilíssima i sacrosanta constitució espanyola…). Vigeland es trasllada al nou estudi prop del parc al 1924, des d’on continuarà treballant fins la seua mort al 1943. A banda de les escultures de Vigeland, el parc també conté la casa de camp que dona nom a la finca i al parc, on es troba situat el Museu d’Historia de la Ciutat d’Oslo.

Però el que ens interessa és la zona de les escultures. El disseny del parc (de les escultures) es típicament neoclàssic i es divideix en 5 (o 6) zones repartides al llarg d’un eix principal, mentre que els detalls que conformen la il·luminació, escales i portes estan conformats en un estil modernista net i abstracte, molt a la manera de Mackintosh. Les escultures es troben dividides en dos grans conjunts. Les de bronze, situades a un pont que creua una llacuna artificial, i les de granit, que conformen el conjunt escultòric als peus de l’obelisc.

Les Portes del Parc. Crec que hauré de tornar de nit per a vore eixes lámpares en acció...

Les Portes del Parc. Crec que hauré de tornar de nit per a vore eixes lámpares en acció…

Comencem entrant per la porta principal, un conjunt de forja i granit que consta d’una porta central i quatre laterals. Atenció al treball en forja i a la presència que prenen les làmpares.

Detall de forja a les portes

Detall de forja a les portes

A partir d’ací seguim un gran passeig que ens porta fins al pont, el qual conté el primer dels grans grups escultòrics del parc, el de les figures en bronze. Com a curiositat, ací es troba el Sinnataggen (xiquet rabiós) que, no sé perquè, s’ha convertit en imatge de referencia de la ciutat.

Escultures del pont

Escultures de bornze a la zona del pont. Ira, violència, locura…

Estima

… i també estima. No tot anava a ser roín!

Continuem caminant pel pont que ens du a parar a la font. Aquest fou l’encàrrec original de la ciutat a l’artista, i al final acabà el tio amb pensió vitalícia… Tonto no era este Vigeland!

Font

La font que, com podeu vore, ara a l’hivern no té aigua.

I ja per fi, arribem a la zona del monòlit, possiblement la peça més reconeguda del parc. La figura alça uns 14 metres i està composta per un muntó de figures humanes.

El monolit, la principal atracció del parc.

El monòlit, la principal atracció del parc.

Ací el teniu. El monòlit en tota la seua esplendor!

Ací el teniu. El monòlit en tota la seua esplendor!

A mi personalment em va agradar prou més el conjunt escultòric que es troba als peus del monòlit, aquesta volta en granit. La varietat de figures, d’homes i dones de totes les edats, i de les diferents emocions i accions que representen li dona a tot el conjunt un aire d’espiritualitat i solemnitat, de reflexió al voltant del sentit de la vida i del nostre pas per este mon, que crec que és precisament el que l’autor volia aconseguir.

El conjunt escultòric als peeus del monòlit, per a mi, conté les obres més belles de tot el parc.

El conjunt escultòric als peus del monòlit, per a mi, conté les obres més belles de tot el parc.

Més enllà del monòlit trobem un rellotge solar la base del qual conté les figures dels dotze signes zodiacals. No se m’havia ocorregut abans però amb el canvi d’hora no sé si caldria rotar un poc el rellotge per a ajustar-lo a l’horari d’estiu.

El rellotge de sol, amb les figures zodiacals a la base.

El rellotge de sol, amb les figures zodiacals a la base.

Detall de l'arc ecuatorial del rellotge solar

Detall de l’arc ecuatorial del rellotge solar

Finalment l’última peça del conjunt escultòric és la roda de la vida, una escultura on diferents figures humanes, infantils i adultes, conformen un anell que representa el pas del temps i el seu efecte sobre la vida humana.

La roda de la vida

La roda de la vida, from cradle to grave (no se si es nota però la foto no és meua…)

Abans de rematar, m’agradaria fer menció especial de tot el treball en forja de les portes i reixes que separen les diferents zones del parc  i també dels elements de iluminació. Molt elegant, m’agradaria tornar de nit per vore com és l’espai…

El treball en forja, impressionant

El treball en forja, impressionant

Per a anar acabant, la visita és totalment recomanable i resulta lògic que siga l’atracció més visitada de la ciutat. El fet que siga de bades també ajuda molt… Aixina que ja sabeu, si veniu a Oslo no deixeu de visitar el parc, i tampoc de visitar-me a mi! ;P

Bonus track: El parc és l’obra magna de Gustav Vigeland, però a la pròxima vos parlaré d’Emanuel Vigeland, germà menut de l’anterior que va viure sempre a la seva ombra a pesar de ser un artista polifacètic i tan interessant com Gustav, però molt menys reconegut…


5 comentaris

Jeg heter…

Els noms en noruec (en general els noms d’origen escandinau) són una canya. Em pareixen molt bonics de tan estranys que em resulten, perquè no tenen cap relació amb els noms d’origen grecollatí o de tradició cristiana. Però el que resulta més interessant de tot és que no hi ha cap manera de saber si un nom en concret correspon al gènere masculí o femení!

I quina millor manera de mostrar-vos-ho que realitzant un mini-concurs en plan “Endivina de quí és aquest nom!”. Jo vaig a donar-vos una llista amb uns quants noms que m’he trobat per ací, i vosaltres només heu de contestar amb dos grups, un per als noms que penseu són de xic i un altre grup per als de xica.

No sé quan de temps deixar-vos per als que vulgueu participar, però dic jo que amb quinze dies ja ho teniu bé. De totes maneres tranquils que més prompte que tard vos donaré les respostes. AH!!! No val buscar per internet, que vos conec…

Ací va la llista:

Vegard, Svante, Guri, Gisle, Kari, Kim, Asgeir, Vibeke, Ola, Karsten, Hege, Kjetil, Hilde, Magne, Lasse, Atle, Edel

Estic pensant que si algú els encerta tots es mereix un premi, i no se m’ocorre res millor que una peça del famós brunost o formatge marró –sí, marró, heu llegit bé-, especialitat del país de la qual vos parlaré un dia d’estos.

Ale, a participar!


3 comentaris

Bautismo de Fuego Hielo

Enguany les estrenes han vingut prompte i a mi m’han dut el primer bac damunt la neu. Sí senyors, ja m’he estrenat en el meravellós art de caminar sobre gel. El que resulta més impressionant de tot és haver sobreviscut durant quinze dies sense haver-me deixat el cul en algun bac per culpa dels dos pams de gel que cobreixen pràcticament totes les voreres als voltants de casa.

how-to-walk-on-ice

Això sí, tenia excusa. Resulta que porta tot el dia nevant i la neu, que resulta tan dolceta i tan tendra mentre flota per l’aire, essència de la ingravidesa, es transforma en una assassina silenciosa en caure a terra i posar-se sobre el gel. Perquè el gel està ahí tan tranquil, avisant-te de la seua presència, però quan la neu el cobreix el fet de tornar a casa es converteix en una partida a la ruleta russa dels bateculs. Ai, la neu, tan bonica que pareixia… La molt ingràvida m’ha fet descobrir l’autèntic funcionament de la llei de la gravetat.

Però tinc la solució. A partir d’ara només he de fer com Danny DeVito a Batman Returns i caminar com un pingüí. Segur que aixina acabe dominant l’art de caminar sobre el gel i, qui sap, algun dia també acabe dominant Gotham City…

penguin

“I believe the word you’re looking for is ‘Aaaaaaaaaah!!!”


1 comentari

Hei!

El rave és una planta de la família de les Brassicàcies que es cultiva per a aprofitar la seua arrel comestible, és anual o bianual i creix molt de presa. I també és el malnom del meu iaio.

Quan vaig saber que me’n vindria a viure 6 mesos a Oslo, la primera cosa que se’m va passar pel cap va ser el fred. I com no tenim molts refranys i frases fetes –només dos o tres– era inevitable que aquest blog fora batejat aixina.

Total, que aprofitant la meua estància a terres tan septentrionals intentaré anar contant-vos com em va la cosa i com ve a ser la vida a un lloc tan diferent.

Voldria haver iniciat aquest experiment abans, però tranquils que intentaré recuperar el temps perdut i mantindre-vos informats tan a sovint com em siga possible.

Quedeu tots convidats a visitar la pàgina i participar en aquesta experiència. A vore si entre tots fem alguna cosa de profit…

Una abraçada!