Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas


Deixa un comentari >

Entrada tardia i curta, però acertada per ser el dia del llibre (a Espanya) i perquè a la secció de cultura d’El País ho celebren amb articles com aquest sobre Kjartan Flogstad i la seua novela “Gran Manila”.

“Hay quienes dicen que la clase obrera ya no existe, pero no es verdad: la han desplazado al Tercer Mundo y es más grande que nunca, solo que está en peores condiciones, como en el siglo XIX; y debería tener los derechos que tuvimos nosotros en el XX”.

Ale, un altre llibre més per a la llista.


11 comentaris

Noruega i el menjar (I): Brunost

brunost

A Noruega no són molt “culinaris” que digam. No li donen importància al fet de cuinar o  menjar. De fet, dona la sensació que els noruecs només veuen el menjar com una cosa necessària per a no caure’t mort, com respirar, i no com a una activitat que pot aportar molta més felicitat que la de suplir una necessitat bàsica.

Per a que es feu una idea del que vos conte, ací no comprenen que per a fer una tortilla l’hages de girar i coure-la pels dos costats. Senzillament posen quatre coses a la paella (tomaca, creïlla i rúcula, per exemple) i després afegeixen un ou batut i esperen que estiga l’ou cuit, i j a tenen una omelette.

Precisament per açò resulta sorprenent que el producte nacional siga més que acceptable. El brunost (literalment formatge marró) és un formatge molt grassós i amb molt de sucres, ideal per a carregar energia als desdejunis. I de fet és molt típic combinar-lo amb confitura de freses. I és tant nacional que una volta passes la frontera i entres en Suècia ja no en mengen, per als suecs açò del brunost és una cosa de noruecs.

La veritat és que tenia les meues sospites respecte al famós formatge marró, però ben al contrari, m’ha sorprès i em declare un enamorat.

 

ps: Se m’oblidava. Es pot trobar a tallades, però el més normal és comprar el formatge a peça  i utilitzar un tallador que han inventat a propòsit i que jo no havia vist mai en la vida. Resulta un poc estrany perquè es podria tallar amb ganivet, però possiblement no es traurien tallades tan fines. El problema és que quan et queda molt poc de la peça aquest tipus de tallador ja no trau trellat… però com a mínim resulta curiós.


1 comentari

En dag på jobben…

drammen

 

Hui al treball ha sigut un dia diferent i un poc especial. Hem anat a visitar el lloc d’un concurs en el que anem a participar amb BIG, una oficina danesa prou gran reconeguda internacionalment. Resulta que una xica amb la que compartim oficina és de Drammen, on està el lloc del concurs, i ens ha fet de guia local.

Bo, la qüestió és que ha sigut interessant (i divertit) perquè som Various Architects els que anem a col·laborar amb BIG, però per a la visita se’ns han unit la resta de companys d’oficina (3 empreses més) i, clar, hem rematat el dia menjant junts. En el meu cas, tot pagat a càrrec de l’oficina…

Este article va especialment dedicat a tots els companys de carrera: COMPARTIU! Compartiu oficina amb altra gent del sector, tots utilitzant un mateix espai comú de treball; compartiu software i recursos; compartiu experiències; compartiu els esmorzars, cafés i ratets de descans; i encara més, podeu estalviar i tot si compartiu també despeses.

Crec que és un dels millors aspectes del lloc on he anat a parar, i la veritat és que està molt bé treballar, cadascú en la seua faena, però relacionant-se i compartint. I sobretot tenint sempre la possibilitat d’unir esforços si el treball ho demana.

Ja sabeu, ànim i moooolta paciència amb la crisi.