Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas

Gratulerer med dagen!

Deixa un comentari

Ahir va ser Syttende Mai, dia que commemora la signatura de la Constitució Noruega al 1814 i festa nacional del país. Per a que vos feu una idea de la importància que té aquesta celebració, al calendari noruec hi ha dos festes principals: Jul (Nadal) i Syttende Mai, i no sé quina de les dos tenen per més important.

barnetog

Bàsicament es tracta d’una exaltació de l’esperit nacional i el patriotisme i totes eixes coses, res de nou. El que resulta interessant és la forma més que el missatge: ací l’únic exercit que voreu desfilar serà el dels xiquets (infantil i primaria, crec) amb l’estendard de la seua escola, portant banderes nacionals, tocant música festiva i vestint els diversos vestits típics nacionals en funció de la regió d’origen. Cada escola realitza una cercavila per el seu veïnat, i després es dirigeixen cap al centre de la ciutat des d’on, totes les escoles juntes, realitzen una gran processó fins al palau reial on els espera la família reial al complet per a saludar durant unes quatre hores.

Aquest dia la gent sol portar els vestits típics (Bunad) o, si no en tenen, vestir d’etiqueta. I es preparen esmorzars i dinars de tal manera que se sol passar el dia fent visita als diferents menjars als que et conviden.

Fins ací la crònica, passem a la crítica.

Primer de tot: els noruecs no saben el que és una bona festa. Em referisc a que, bé siga per excés o per defecte, dona la sensació que falta alegria o sobra alcohol. Per a mi que soc falleret, ha sigut com un dia de Sant Josep al que li ha faltat un punt. Li ha faltat més color, més menjar típic, més música pel carrer, més soroll… Es com si s’agafaren la festa massa seriosament. O almenys l’aspecte públic. En l’aspecte privat he de dir que no està malament, però no deixa de ser un dinarot a casa d’uns amics.

Malgrat açò, el que em té commocionat és el fet de celebrar una diada nacional “ciutadana”, no militar; que es prenguen tan seriosament aquesta festa i el seu significat; el respecte que tenen per la seua nacionalitat; el patriotisme sa. I això sí que els ho enveje. Perquè, per a desgràcia nostra, com a espanyols no podem gaudir d’una festa similar. O millor dit, no podem gaudir d’una manera similar (sana) de la festa nacional. Només heu de pensar en què es celebra i com es celebra a Espanya. Que el dia nacional siga la data del descobriment d’Amèrica, anteriorment conegut com Dia de la Raza, i el dia de la constitució la major part de les celebracions que es realitzen siguen institucionals i no cíviques o populars (per no dir que aquestes últimes són inexistents) diu molt de la nostra autoestima com a nació.

No sé si algun dia podrem gaudir d’una festa nacional integradora i saludable. Tampoc sé si serà com a espanyols o no. Només puc dir que durant tot el dia d’ahir, amb tanta vestimenta tradicional i tant d’esperit nacional i un oratge de tronà bascosa molt de la terreta, no em vaig poder traure del cap la cançó del Tio Canya…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s