Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas


Deixa un comentari

Per sempre…

Hui vull escriure una entrada que no té res a vore amb la meva experiència ací a Noruega. Com a molt vos puc dir que hui he anat a la principal fira de la construcció que fan a aquest país, la Byggreisdeg, però res com els anys daurats de Cevisama on tenien models en bikini per a promocionar rajoletes. Del que vull parlar hui és del “Acuerdo de la Sociedad civil por la Comunitat Valenciana”* i de la societat civil valenciana.

Sóc nacionalista en la mesura que m’obliguen a ser-ho.

D’una banda, dijous nit es reunia a un edifici Veles e Vents vestigi de l’America’s Cup, la flor i nata de Valencia i alrededores, tots seguint la crida del president Alberto Fabra i amparats baix el leitmotiv “Acord per la Comunitat Valenciana”. No sé ben bé què era el que es volia fer amb aquest acte. Supose que fer una crida per tal de celebrar-nos com a poble amb l’objectiu d’esforçar-nos i unir-nos per a eixir del pou de merda on ens trobem. De bones intencions està l’infern ple, el problema és que després de 20 anys d’estar manant no tens ningú a qui culpar de l’herència rebuda i els problemes que t’has generat tu mateix no pots amagar-los durant tant de temps.

Coentor, un concepte dificil de traduir.

Coentor, un concepte dificil de traduir.

A estes altures del partit, deuríem tindre prou clar que no representen a la societat civil valenciana sinó només a una part (i no majoritària) encara que tinguen majoria absoluta a les Corts. Amb els números a la mà, les passades eleccions van ser votats per un 34% del cens, que no és poc, però va ser un percentatge menor que a les anteriors eleccions i que molt possiblement siga un electorat que s’haja anat erosionant segons indiquen les enquestes. Des d’ací li desitje de tot cor a Carles Choví i als seus Demòcrates Valencians que facen una bona campanya d’ací a les eleccions autonòmiques/locals i puguen guanyar-li a UPyD la guerra per les restes que vagen deixant els populars. Seria un símptoma positiu.

M’abstindré de perdre el temps comentant res més sobre l’assumpte. Crec que el nomenament de Cristina Tárrega [sic] com a representant de la seua “societat civil valenciana” deixa ben clar el nivell de serietat i compromís d’esta gent i ens indica que cada dia estan més lluny de la realitat.**

Assumiràs la veu d’un poble.

D’altra banda, anit al Palau de Congressos el grup de folk Al Tall donava el seu últim concert abans de la seua retirada. D’ells només diré que són a la música en valencià el mateix que Fuster o Estellés a la literatura. Als que vos haja entrat cert repelús donada eixa catalanofòbia amb la qual se’ns ha criat a molts des de xicotets, vos recomane que escolteu algun tema com poden ser “Lladres”, “Dansà”, “Processó” o “Cant de Maulets”. Totes són cançons pertanyents al disc Quan el mal ve d’Almansa que és, i seguint amb l’analogia, el Llibre de Meravelles de la música valenciana. Ja posats vos recomanaria també el seu últim treball Vergonya, cavallers, vergonya on fan un repàs musicat de la figura de Jaume I. I com no, “Tio Canya”, tot un himne intergeneracional. Crec que no trobareu en estes cançons cap referència al pancatalanisme, només patriotisme valencià, un amor culte, saludable i ben orgullós pel seu país.

altall_persempre

Es retiren d’Al Tall, però no de la música.

Mentre que a la festa del PPCV només van anar quatre gats segurament amb tot pagat de les nostres butxaques (i al pas que anem, de les dels nostres fills i nets), les entrades per al concert d’Al Tall feia alguna setmana que s’havien esgotat. Allí estaven anit personalitats de la cultura, la política i representants de gran part de l’associacionisme civil valencià. No sé si tots els que allí estaven representen a més d’eixe 34% minvant, però sí sé que estos últims amb molts dels que no volgueren estar dijous amb el PPCV (com les Universitats i els Empresaris) en sumen molts més que eixe 34%.

El mal d’Almansa

Servisca tota aquesta reflexió per a deixar testimoni de que després de dos dècades des que vam deixar entrar al PP a la Generalitat creient que eren ells qui defensaven la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra economia i, en definitiva, la nostra societat i manera de viure enfront d’agressions externes, eixa cultura i eixa llengua resisteixen, no tant l’economia… Vorem si esta societat i esta manera de viure decideixen seguir fent camí per si mateix, o continuen deixant-se violar (anava a escriure trepitjar, però em pareix que es queda curt) pel mal d’Almansa que no és cap altre que la nostra falta d’autoestima i autoconeixement. Ja sabeu, conèixer és estimar.

ps: Haja o no haja votat al PPCV, com a ciutadà em sent responsable de permetre’ls la seua permanència als llocs de poder i representació.

pss: I també la cançò “Darrer Diumenge d’Octubre”, que se m’oblidava!

*No he trobat cap document oficial a la web de la Generalitat, ni tan sols en castellà, no cal dir en valencià. Això diu molt de la serietat amb que es prenen el tema. Com podeu comprobar, l’enllaç el posa el diari El Mundo.
**Realitat que no saben ni observar ni interpretar. Només cal vore cóm enten esta gent que s’han de fer servir les xarcies socials. Començaren amb el hashtag #SocietatxCV i acabaren amb el de #MorrallaxCV.

Anuncis