Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas


11 comentaris

Noruega i el menjar (I): Brunost

brunost

A Noruega no són molt “culinaris” que digam. No li donen importància al fet de cuinar o  menjar. De fet, dona la sensació que els noruecs només veuen el menjar com una cosa necessària per a no caure’t mort, com respirar, i no com a una activitat que pot aportar molta més felicitat que la de suplir una necessitat bàsica.

Per a que es feu una idea del que vos conte, ací no comprenen que per a fer una tortilla l’hages de girar i coure-la pels dos costats. Senzillament posen quatre coses a la paella (tomaca, creïlla i rúcula, per exemple) i després afegeixen un ou batut i esperen que estiga l’ou cuit, i j a tenen una omelette.

Precisament per açò resulta sorprenent que el producte nacional siga més que acceptable. El brunost (literalment formatge marró) és un formatge molt grassós i amb molt de sucres, ideal per a carregar energia als desdejunis. I de fet és molt típic combinar-lo amb confitura de freses. I és tant nacional que una volta passes la frontera i entres en Suècia ja no en mengen, per als suecs açò del brunost és una cosa de noruecs.

La veritat és que tenia les meues sospites respecte al famós formatge marró, però ben al contrari, m’ha sorprès i em declare un enamorat.

 

ps: Se m’oblidava. Es pot trobar a tallades, però el més normal és comprar el formatge a peça  i utilitzar un tallador que han inventat a propòsit i que jo no havia vist mai en la vida. Resulta un poc estrany perquè es podria tallar amb ganivet, però possiblement no es traurien tallades tan fines. El problema és que quan et queda molt poc de la peça aquest tipus de tallador ja no trau trellat… però com a mínim resulta curiós.