Més gelat que un rave

Aventures i desventures a la terra del bòreas


1 comentari

Quina calitja

Hi ha una cosa que m’ha sorprès molt gratament d’aquesta experiència subpolar i que em té captivat. Es tracta de la importància que agafa el pas del temps al llarg de l’any ací, on la visualització de les estacions és fa tan clara. El fet que existisca un hivern blanc i mort, on el gel és rei, contrasta greument amb l’explosió de vida que comporta l’arribada de la primavera i l’estiu. M’imagine que la tardor també pagarà la pena.

primavera

Tot açò em fa pensar en el guirigall d’oratge que sens mostra en latituds inferiors, amb eixes tronades d’estiu que s’emporten ponts per davant i uns hiverns on vestim manega curta quinze dies abans de nadal. No es que ací no hi haja canvi climàtic, clar que hi ha. Ací la gent diu que les primaveres duren ben poc, quinze dies, i no com abans. No cal dir que nosaltres fa temps que perdérem les primaveres…

primavera002

Clar, ara s’entén amb més facilitat la relació que als països nòrdics tenen amb l’hivern, considerant-lo com un moment on la vida s’apaga. El millor exemple és el Fimbulvinter, “l’hivern més gran” que vindrà abans del Ragnarok, la fi del mon segons les mitologies nòrdiques. Si, a més a més, afegim els estudis sobre canvi climàtic que indiquen que la fase d’escalfament global que vivim ens porta cap a una desestabilització del sistema climàtic global i una conseqüent edat de gel, resulta normal la conscienciació respecte de la natura i el medi ambient que es dona a aquestos llocs. Que ací reciclen ja ho sabreu, però damunt ho fan amb trellat. Amb el fem dels biodegradables (restes de menjar i papers suaus) la ciutat d’Oslo genera biocombustible per als autobusos urbans.

Ja sabeu, cuideu el medi ambient que sinó quan ens donem compte serà massa tard per a poder disfrutar-lo.


3 comentaris

Bautismo de Fuego Hielo

Enguany les estrenes han vingut prompte i a mi m’han dut el primer bac damunt la neu. Sí senyors, ja m’he estrenat en el meravellós art de caminar sobre gel. El que resulta més impressionant de tot és haver sobreviscut durant quinze dies sense haver-me deixat el cul en algun bac per culpa dels dos pams de gel que cobreixen pràcticament totes les voreres als voltants de casa.

how-to-walk-on-ice

Això sí, tenia excusa. Resulta que porta tot el dia nevant i la neu, que resulta tan dolceta i tan tendra mentre flota per l’aire, essència de la ingravidesa, es transforma en una assassina silenciosa en caure a terra i posar-se sobre el gel. Perquè el gel està ahí tan tranquil, avisant-te de la seua presència, però quan la neu el cobreix el fet de tornar a casa es converteix en una partida a la ruleta russa dels bateculs. Ai, la neu, tan bonica que pareixia… La molt ingràvida m’ha fet descobrir l’autèntic funcionament de la llei de la gravetat.

Però tinc la solució. A partir d’ara només he de fer com Danny DeVito a Batman Returns i caminar com un pingüí. Segur que aixina acabe dominant l’art de caminar sobre el gel i, qui sap, algun dia també acabe dominant Gotham City…

penguin

“I believe the word you’re looking for is ‘Aaaaaaaaaah!!!”